Benvinguda del vostre Capità “Manaia”

1. Pau Macarulla -capita manaia-

En primer lloc permeteu-me donar-vos la benvinguda en aquesta nova etapa tecnológica que comencem. Espero que sigui un canal de comunicació àgil i estable entre tota l’Agrupació i la resta de gent i entitats que estiguin interessats amb nosaltres. Aquest blog neix amb la idea de que sigui el nostre canal de comunicació, es a dir, com si fós la nostra pissarra digital. Permeteu-me fer una mica d’història de la nostra Agrupació.

Des de 1857, any de la seva fundació, fins avui, l’objectiu principal dels Armats dels Dolors és obrir la Processó del Diumenge de Rams en honor de la Verge dels Dolors, acompanyar-la durant tot el recorregut i fer-li els honors a l’entrada de l’Oratori.

Durant cent cinquanta anys, els Armats dels Dolors han contribuït a mantenir viva part de la història de la ciutat, i han integrat el jovent en els costums i tradicions pròpies de Lleida. De les seves esquadres n’han format part comerciants, estudiants, funcionaris, i sobre tot pagesos, en definitiva, components de tots els àmbits socials i culturals de la nostra ciutat, la qual cosa posa en relleu el seu caràcter plural i popular.

Com passa a altres institucions o diferents iniciatives també amb més de cent anys, hem superat tot tipus d’obstacles i dificultats per arribar als nostres dies amb el mateix esperit, tradició i participació popular que va marcar el nostre naixement En definitiva, els objectius més importants dels Armats dels Dolors és potenciar l’activitat de la Congregació i conservar una part dels costums i tradicions de Lleida que ja hem anomenat.

Permeteu-me abans però, acabar amb un simpàtic cop d’ull a la història: diu una llegenda que a l’any 1856, els armats no van néixer per sortir a cap processó, si no que aquests armats podien sortir quan ells volien amb la finalitat només de fer pregaries: pregaries per què plogués o simplement pregaries per tenir bones collites. Aproximadament 50 anys més tard, a l’any 1903, la Junta de la Congregació va dictaminar que els “Armats” han que ser personas de buen comportamiento y costumbres cristianas”… Mireu: sobre el comportament suposo que cadascú fa el que pot, però de bons cristians en som força i, gairebé més d’un segle i mig desprès de la nostra fundació, els armats d’aquesta Congregació que m’honora ser el seu capità, seguim pregant per tenir bones collites, i per què plogui feina i prosperitat per a tothom.

Moltes gràcies a vosaltres, a les Institucions i a la Congregació.

 VISCA ELS ARMATS DELS DOLORS!